diumenge, 19 de juny de 2011

La cuca de llum

Aquesta vegada els alumnes de primer, vam fer dibuixos amb aquarel·la directament, a través del conte La cuca de llum.


Hi havia una vegada una comunitat de cuques de llum que vivia dins del tronc d'un altíssim lampati, un dels arbres més majestuosos i vells de Tailàndia. Cada dia, durant la posta de sol, quan tot quedava fosc i en silenci i, únicament es sentia la remor del riu, totes les cuques de llum abandonaven l'arbre per anar a omplir el cel d'espurnes de llum. Jugaven a fer figures lluminoses ballant per l'aire fins a crear meravellosos espectacles.
Però entre totes les cuques de llum del lampati, n'hi havia una de molt petiteta que no li agradava sortir a volar.
-No, no avui tampoc no vull sortir a volar- deia tots els dies.- Aneu vosaltres que jo estic molt bé aquí.
Tant els seus avis, com els seus pares, germans i amics esperaven ansiosos que arribés la nit per sortir de casa i brillar en la foscor. S'ho passaven tan bé que no comprenien com la petita cuca de llum no els acompanyava mai. Li insistien una vegada i una altra, però no hi havia manera de poder-la convèncer. La petita cuca de llum sempre es negava.
- Que no vull sortir a volar!- repetia. - Mira que sou cansats!
Tota la comunitat de cuques de llum estava molt preocupada per la seva actitud.
- Hem de fer alguna cosa amb la nostra filla- deia la mare angoixada- No pot ser que no vulgui sortir mai de casa.
- No et preocupis, dona- afegia el pare intentant calmar-la- . Ja veuràs com tot s'arregla i qualsevol dia surt a volar amb nosaltres.
Però passaven els dies i la petita cuca de llum seguia tancada sense voler sortir de casa.
Fins que una nit, quan totes les cuques de llum havien sortit a volar, l'àvia se li va apropar i li va demanar amb tota la delicadesa del món:
- Què et passa petita meva? Per què no vols sortir mai a volar ni a il·luminar la nit amb les altres cuques?
- No m'agrada volar- va contestar la petita cuca de llum.
- Però, per què no t'agrada volar ni mostra la teva llum?- va insistir l'àvia.
- Doncs - va explicar per fi la petita cuca de llum-, perquè mai no podré brillar com la lluna. La lluna es grossa i brillant i ja al seu costat no soc res. Soc tan petita que al seu costat no soc més que una petita espurna. Per aquest motiu, no vull sortir de casa i volar, perquè mai no brillaré com la lluna.
L'àvia, que havia escoltat atentament el que li havia dit la seva neta, va dir-li amb un somriure.
-Hi ha una cosa sobre la lluna que has de saber i, que pel que sembla, desconeixes. Ho sabries si almenys alguna vegada haguessis sortit de casa. Però com que no has sortit no ho saps.
- Què és el que hauria de saber i no sé? - va demanar la petita cuca plena de curiositat
- Has de saber que la lluna no té la mateixa llum totes les nits- va respondre l'àvia. Hi ha nits en que és més radiant, redona com una pilota brillant des del punt més alt del cel. Però, en canvi, n'hi ha d'altres en que s'amaga i la seva brillantor desapareix i ens deixa en la foscor.
- És cert que hi ha nits en que la lluna s'amaga? - va demanar sorpresa la petita cuca.
- Si, petita meva- va continuar explicant l'àvia- La lluna canvia constantment. A vegades creix i altres torna petita. Hi ha nits en que és enorme, de color vermell, i altres dies en que sembla invisible i desapareix entre les ombres o darrere els núvols. En canvi tu, petita, pots brillar sempre amb la mateixa força.
La petita cuca de llum va queda sorpresa de totes aquelles explicacions. Mai no s'hauria pogut imaginar que la lluna fos tan variable que brillava o s'apagava segons els dies. Va ser a partir d'aquell moment quan va decidir que sortiria cada nit a volar amb la seva família i amics i que cadascú ha de brillar amb la seva pròpia llum.


I aquí teniu algunes fotos dels resultats, no vaig poder fer fotos de totes, però us puc ben dir que totes eren precioses.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada